«Paquito el Chocolatero». Focs artificials. Beure i menjar fins a dir prou. Totes les festes s’assemblen, però cap veí no acceptarà mai que la festa major del seu poble és igual que la del poble del costat. Ai, però els seus cartells… Poble rere poble, el mateix cartell: render hiperrealista, llum daurada de posta de sol, focs artificials esclatant sobre el campanar, un cel de pel·li èpica i unes figures amb la pell massa llisa. Molt d’efecte, molta brillantor i ni una sola decisió. Qualsevol que es dediqui a això ho nota a la llegua, i ho troba lleig, encara que al veí mitjà li sembli espectacular.
El fenomen ja és prou gran perquè 3Cat es preguntés al juliol si la IA està robant l’ànima als cartells de festa major, amb casos com el d’Ordis, a l’Alt Empordà, on van fer el cartell amb IA, el van animar i a més van crear una cançó commemorativa. I els ajuntaments han començat a reaccionar: a Tudela, el jurat va excloure al maig el cartell guanyador de les festes de Santa Anna en constatar l’ús d’IA, en contra de les bases, i Saragossa prohibeix explícitament les eines d’IA en el concurs del cartell del Pilar 2026.
Una màquina de fer mitjanes
El que és interessant no és que aquests cartells estiguin mal fets. Tècnicament estan resolts. El problema és un altre. La IA generativa funciona com una màquina de regressió a la mitjana: li demanes alguna cosa i et torna el punt central de tot el que ha vist. El més probable, el més acceptat, el que té menys risc. Per això tots els cartells s’assemblen, i per això un poble acaba tenint la mateixa cara que el del costat.
Si treballes en web o en producte, això et sonarà. És exactament el que està passant amb les interfícies. Qualsevol landing feta a cop de prompt surt igual: degradat violeta, glow darrere del hero, bento grid, cards amb el mateix radi, la mateixa sans geomètrica amb tracking ajustat i un «Get started» en un botó pill. Startups de sectors que no tenen res a veure entre si amb webs intercanviables. El cartell de festa major i la landing d’una fintech pateixen la mateixa malaltia: no hi ha res malament, però no hi ha ningú al darrere.
L’ofici encara compta, però ja no distingeix
I aquí convé no equivocar-se de conclusió. Que la IA produeixi alguna cosa correcta no vol dir que fer les coses bé hagi deixat d’importar. Importa més que mai: una retícula que no aguanta, un contrast que no passa, uns estats que ningú no ha pensat o una tipografia mal composta continuen sent errors, i ara es noten més perquè el llistó de base ha pujat. El que ha canviat és que l’ofici ja no és suficient per diferenciar-te. L’acabat és el mínim, no el valor afegit. Abans, fer-ho bé et distingia. Ara fer-ho bé només et posa a la casella de sortida.
Un cartell que algú va decidir
El que et treu d’aquí és en un altre lloc. A Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès, són els veïns, no professionals, els qui fan el cartell cada any. Segons explicava el mateix reportatge de 3Cat, aquest any el va fer Maria Rafecas, que no és dissenyadora, i es va inspirar en els permòdols, les figures medievals que decoren l’església romànica de Santa Maria, del segle XII. Posat al costat d’un render amb focs artificials, el seu cartell sembla més modest. Menys treballat, fins i tot. I tanmateix té una cosa que l’altre no té: algú va mirar el seu poble, va trobar una cosa que només existeix allà i la va convertir en imatge.
Això és el que la IA no fa. No decideix, fa la mitjana. I l’ull, encara que no ho sàpiga explicar, nota la diferència entre una cosa que ha estat decidida i una cosa que simplement ha estat generada.
En producte passa igual, només que les decisions són d’un altre tipus. Un microcopy amb veu pròpia en lloc del text de farciment de sempre. Una il·lustració feta per a aquell producte i no treta d’un pack. Una interacció que només té sentit perquè l’usuari és qui és. Un sistema de color que ve de la marca i no del tema per defecte. Cap d’aquestes coses no és més «artesanal» en el sentit de textura, però totes tenen algú al darrere.
El parany de la imperfecció
Compte a convertir això en recepta, perquè el parany és aquí. Si allò «humà» passa a ser una estètica (textura de paper, traç tremolós, tipografia manuscrita, il·lustracions amb traç imperfecte en un web), la IA l’aprendrà en dues setmanes. Ja ho fa. Li demanes «estil risografia, fet a mà, imperfecte» i t’ho dona. Tan bon punt la imperfecció es torni tendència, es tornarà mitjana també.
Per això la resposta no és a la textura, sinó a l’especificitat. El que una IA no pot convertir en mitjana és allò que només té sentit per a un lloc concret, una gent concreta, un producte concret. Unes figures tallades en una església del segle XII no són en cap dataset com a referència per a un cartell de festa major. El coneixement de per què els teus usuaris abandonen al pas tres, tampoc.
El pa de massa mare també s’ha de coure bé
Sisón Pujol, de l’ADG-FAD, l’associació de disseny gràfic i comunicació visual, creu que la IA anirà uniformitzant el cartellisme i que arribarà un efecte rebot, i al reportatge de 3Cat ho compara amb el menjar de proximitat i el pa de massa mare, que ara apreciem. Probablement té raó, i no només per als cartells. Quan tot surt del mateix forn industrial, el que torna a tenir valor és allò que té gust d’algun lloc. Però el pa de massa mare també ha d’estar ben cuit.
Allò humà en disseny no ha estat mai el tremolor de la mà. Sempre ha estat el criteri: saber què buscar, què descartar, quan parar i com rematar-ho bé. La IA ha fet que això es vegi més clar que mai, perquè ha deixat tota la resta al descobert.
Allò humà en disseny no ha estat mai el tremolor de la mà. Sempre ha estat el criteri: saber què buscar, què descartar, quan parar i com rematar-ho bé.
Fonts
- Teresa Dalmau, 3CatInfo, La IA està robant l’ànima dels cartells de les festes majors?, 24 de juliol del 2026: els casos d’Ordis i Sant Martí Sarroca i les declaracions de Sisón Pujol (ADG-FAD).
- Orain, El jurado excluye al cartel ganador de las fiestas de Tudela por usar inteligencia artificial, 25 de maig del 2026: exclusió del cartell guanyador de les festes de Santa Anna després que la seva autora reconegués l’ús d’IA.
- Ajuntament de Saragossa, El Ayuntamiento de Zaragoza lanza el concurso del cartel anunciador de las Fiestas del Pilar 2026, 12 de febrer del 2026: les bases prohibeixen l’ús d’eines d’IA en la creació de les obres.