Des del juny del 2025, una botiga en línia amb dotze persones a la plantilla està obligada per llei a ser accessible. La mateixa botiga amb vuit persones i menys de dos milions de facturació no ho està: la Llei 11/2023, que trasllada a Espanya la Directiva europea d’Accessibilitat, eximeix les microempreses de serveis.
Per a qui intenta comprar en qualsevol de les dues amb un lector de pantalla, aquesta diferència no existeix. El botó de pagar té nom o no en té.
La llei decideix a qui es pot sancionar. El teu web decideix qui es queda fora. Aquest article tracta d’això segon: de per què val la pena que el teu web el pugui fer servir tothom, t’ho obligui algú o no.
Una reunió que canvia la conversa
En els projectes que compartim amb TOTHOM, una entitat dedicada en exclusiva a l’accessibilitat digital, hi ha una reunió que es repeteix. La condueix una persona del seu equip amb discapacitat, sovint una persona cega. Obre el web del client, davant del client, i intenta fer allò que aquest web promet: trobar un servei, omplir un formulari, completar una gestió.
No cal explicar res. El lector de pantalla va anunciant en veu alta el que troba, i la sala escolta el seu propi web per primera vegada. El que apareix sol coincidir amb el que mesuren els estudis: enllaços i botons sense nom, imatges sense descripció, camps de formulari que no diuen què demanen.
Fins a aquell moment, l’accessibilitat era una llista de requisits en un document. Després d’aquesta reunió és una persona que volia fer una gestió i no ha pogut. Cap informe aconsegueix aquest efecte.
Fora d’aquesta sala, la mateixa escena passa sense testimonis. Qui no pot acabar la tasca no reclama ni escriu: se’n va. A la teva analítica és una sessió més que s’abandona al formulari.
Molta més gent de la que t’imagines
Solem pensar en l’accessibilitat com un afer de persones cegues i lectors de pantalla. És bastant més ampli.
Cinc maneres d'usar un web que gairebé mai es tenen en compte
Cadascuna correspon a persones que volen fer el mateix que la resta: informar-se, contractar, comprar.
Qui navega amb teclat, per una lesió, per tremolor o per mobilitat reduïda, necessita arribar a tots els enllaços, botons i camps amb el tabulador, i veure en tot moment on és.
Un lector de pantalla llegeix el que el codi declara. Si un botó no té nom o una imatge no té descripció, per a aquesta persona no existeixen.
Text gris clar sobre fons blanc, lletra petita, enllaços que només es distingeixen pel color. És la barrera més estesa i la més barata d'evitar.
Un vídeo sense subtítols ni transcripció deixa fora les persones sordes, i també qui el mira al metro sense auriculars.
Qui processa la informació d'una altra manera necessita una estructura clara, textos comprensibles i temps suficient per acabar el que ha començat.
A Espanya, 4,38 milions de persones declaren alguna discapacitat, segons l’Encuesta de Discapacidad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia de l’INE, amb dades del 2020. Tres de cada quatre tenen 55 anys o més. L’accessibilitat té molt a veure amb l’edat: amb els teus clients d’aquí a uns anys, i amb tu.
El que es perd, en xifres
WebAIM, un centre de la Universitat Estatal d’Utah especialitzat en accessibilitat, analitza cada any les pàgines d’inici del milió de llocs més visitats del món. El 2026 hi va trobar errors detectables en el 95,9 %, amb una mitjana de 56 errors per pàgina. És pitjor que l’any anterior, després de sis edicions de millora lenta. I només compta el que una màquina pot detectar.
Sobre les conseqüències, la dada més útil és britànica i té uns anys: l’enquesta Click-Away Pound del 2019, de la consultora Freeney Williams. Convé llegir-la sabent que els seus autors es dediquen a l’accessibilitat i que els participants s’hi van apuntar per iniciativa pròpia. Tot i això, les proporcions són difícils d’ignorar. El 69 % dels compradors amb discapacitat abandona un web que li posa barreres. El 83 % només compra en llocs que ja sap que pot fer servir. I el 8 % avisa el propietari. No coneixem cap estudi equivalent per a Espanya.
Això vol dir, en termes de negoci, que per a una part dels teus clients potencials la teva botiga no existeix. Compren, però en un altre lloc. I quan troben un web que poden fer servir, hi tornen.
Hi ha un efecte afegit. Moltes de les bones pràctiques que ajuden un lector de pantalla a entendre una pàgina (estructura, encapçalaments, textos alternatius, enllaços amb nom) també ajuden els cercadors i els assistents d’IA a interpretar-ne el contingut.
Tres xifres que es mouen en la mateixa direcció.
95,9 %
de les pàgines d'inici més visitades del món té errors d'accessibilitat detectables; el 2025 era el 94,8 %
WebAIM Million, 2026
56,1
errors d'accessibilitat de mitjana a cada pàgina d'inici; un any abans eren 51
WebAIM Million, 2026
14 %
més persones de sis anys o més amb discapacitat a Espanya el 2020 que el 2008
INE, EDAD 2020
Complir la norma i ser accessible
Les pautes WCAG i la norma europea EN 301 549 donen un marc objectiu i verificable. Sense això no hi ha manera de saber on ets. Però l’objectiu final és que algú pugui acabar una tasca, i això un escàner no ho comprova.
Les eines automàtiques serveixen durant el desenvolupament i per vigilar que res no s’espatlli després. El seu abast té un sostre. Deque, fabricant d’una de les més usades, calcula que la seva detecta el 57 % dels problemes comptats per volum. Una avaluació del Government Digital Service britànic va deixar les millors entre el 30 % i el 40 %. La resta requereix revisió manual, criteri tècnic i proves amb persones.
Ho diem amb coneixement de causa. Durant un temps vam instal·lar als webs de clients una d’aquestes capes de programari que prometen accessibilitat afegint un script. Una auditoria de TOTHOM sobre l’ecosistema web d’un organisme públic amb qui treballem va demostrar que, amb la capa posada, els webs continuaven sense complir. Vam deixar d’usar-la, vam avisar els clients que la tenien i vam passar al que funciona: auditoria manual i correcció del codi, el disseny i els continguts.
Des del principi o després
Un web que neix accessible costa una mica més en disseny, experiència d’ús i desenvolupament. El sobrecost és petit perquè les decisions es prenen una sola vegada: el contrast a la paleta, el focus visible als components, les etiquetes als formularis, l’estructura a les plantilles.
Un web ja publicat que no compleix recorre un altre camí. Auditoria completa de pàgines i continguts, informe d’incidències, revisió del disseny afectat, correcció de continguts i documents, desenvolupament, proves i una nova verificació. No tenim una xifra que puguem generalitzar, així que no la donem. En la nostra experiència, la diferència es mesura en diverses vegades el que hauria costat fer-ho bé al principi.
Tampoc no és gratis mantenir-lo. Subtitular vídeo, preparar documents accessibles o adaptar una plataforma amb anys d’història té un cost real. En aquests casos el més assenyat és prioritzar per les tasques que més gent necessita completar.
I la feina no acaba amb l’auditoria. Un web canvia cada setmana: un component nou, un PDF, un vídeo, una actualització. Qualsevol d’aquests pot introduir una barrera que ahir no hi era. Per això l’accessibilitat ha de viure en el procés, en qui dissenya, en qui desenvolupa i en qui publica continguts.
Qui construeix no hauria de posar-se la nota
D’aquí ve la manera com treballem amb TOTHOM. En els projectes que compartim, ells auditen i certifiquen. Nosaltres adaptem el disseny i el desenvolupament i corregim el que l’auditoria troba. TOTHOM és entitat d’inspecció acreditada per ENAC en accessibilitat digital, cosa que dona validesa als seus informes davant d’administracions i tercers. També han format el nostre equip.
L’organisme públic que esmentàvem és l’exemple complet. La seva auditoria va identificar els incompliments. Amb aquest informe vam fer les adaptacions i les correccions a tot l’ecosistema, que queda així en condicions de tornar-se a verificar i de certificar-se.
La separació té un motiu. Si el mateix equip dissenya, desenvolupa i avalua, la temptació de donar-se per bo és gran. Ens apliquem la regla: el nostre propi web està construït amb aquests criteris i amb el que hem après en aquesta formació, i creiem que és accessible. Mentre ningú independent ho comprovi, és una creença. Per això demanarem que l’auditin.
Tres preguntes abans de donar-ho per resolt
Tres preguntes, t'ho obligui la llei o no
Les ordenem com les ordena l'equip de TOTHOM: persones, compliment i producte.
Pot qualsevol completar les tasques principals del teu web: informar-se, omplir un formulari, registrar-se, comprar, pagar? Prova de deu minuts: aparta el ratolí i intenta fer la més important només amb el teclat.
Saps quina normativa t'aplica i sobre quins webs, aplicacions i documents? Si t'aplica, pots demostrar que compleixes amb una avaluació independent? I si no compleixes, hi ha un pla amb dates?
L'accessibilitat forma part del disseny, els components, el desenvolupament i la publicació de continguts, o s'arregla quan algú es queixa? Recorda que quasi ningú no es queixa.
Si la teva resposta a la primera és «no ho sé», ja tens per on començar.
La llei decideix a qui es pot sancionar. El teu web decideix qui es queda fora.
Fonts
- WebAIM, The WebAIM Million, 2026 — anàlisi automàtica de les pàgines d’inici del milió de llocs més visitats.
- Freeney Williams, The Click-Away Pound Report 2019, 2020 — enquesta a compradors en línia amb discapacitat al Regne Unit.
- Instituto Nacional de Estadística, Encuesta de Discapacidad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia (EDAD), 2022 — persones amb discapacitat a Espanya, amb dades del 2020.
- Deque Systems, The Automated Accessibility Coverage Report, 2021 — cobertura de les proves automàtiques comptada per volum de problemes.
- Government Digital Service, auditoria d’eines automàtiques d’accessibilitat, citada per The A11Y Project — proporció de problemes que detecten les eines.
- Llei 11/2023, de 8 de maig, BOE — transposició de la Directiva (UE) 2019/882 d’accessibilitat i exempció de les microempreses de serveis.