«A mí me habla más sensillo». Vosaltres sou molt joves, però és una crossa que van immortalitzar els programes de zàping televisius com el mític APM? de 3Cat. Fa anys, van preguntar a una senyora com li anava quan sortia a comprar «a las grandes superficies». I ella, amb la mala llet dibuixada a la cara, talla en sec: «A mí no me hables así». Només volen que li parlin senzill, vaja.
És una ximpleria de cultura pop televisiva, però sempre em ve al cap aquesta crossa quan em trobo algun text redactat amb mala intenció, per fer-lo críptic, supertècnic i especialitzat. Ja sigui un text legal, mèdic o les instruccions per muntar un moble. Complicar el llenguatge és el pitjor que es pot fer quan vols que algú t’entengui.
Això, que no té res a veure amb fer servir un llenguatge ultracol·loquial i pobre, té un nom cristal·lí: llenguatge clar. I torna a ser d’actualitat per un motiu que a la senyora li hauria sonat a ciència-ficció: bona part dels textos que llegim ja els escriu una màquina, sense faltes i amb bon to. Però moltes vegades no s’entén res perquè la IA no decideix què cal dir, a qui i per a què.
Què és el llenguatge clar
Hi ha una definició que comparteixen la federació internacional de llenguatge clar i la norma ISO que el regula: una comunicació és en llenguatge clar quan la redacció, l’estructura i el disseny permeten a qui la llegeix trobar el que necessita, entendre-ho i fer-ho servir.
Fixem-nos en l’ordre dels verbs: trobar, entendre, fer servir. La definició no parla d’escriure bonic ni de simplificar fins a tractar el lector com un nen. Parla del que li passa a aquesta persona després de llegir. Un text clar és el que li permet fer el que havia vingut a fer: demanar hora, entendre una resolució, saber si li correspon un ajut. I de vegades això exigeix més paraules de les que semblava.
De bon costum a dret
El llenguatge clar va començar com una preocupació dels tribunals, que veien que la gent no entenia el que se li comunicava. A Espanya ja és llei. Des del desembre del 2024, la Llei orgànica del dret de defensa obliga en l’article 9 que els actes i les comunicacions processals es redactin en llenguatge clar, de manera senzilla i universalment accessible. I estén l’exigència a les resolucions judicials, que s’han de poder entendre tenint en compte a qui van adreçades.
Fora dels jutjats, qui ha cristal·litzat el moviment és la RAE. Amb l’Associació d’Acadèmies i la Secretaria General Iberoamericana va publicar la Guía panhispánica de lenguaje claro y accesible, que porta el llenguatge clar a l’Administració, l’empresa, el consum i la sanitat. La Red Panhispánica que coordina reuneix més de 400 institucions, i ja hi ha empreses privades que s’hi han sumat, com Mapfre.
També hi ha norma tècnica. UNE va publicar el 2024 la versió espanyola de la ISO 24495-1, amb els principis del llenguatge clar, i l’abril d’aquest any la segona part, dedicada a la comunicació jurídica. AENOR certifica textos i metodologies amb un segell propi, i companyies com Iberdrola ja l’han obtingut.
A Catalunya, aquesta feina ve de lluny. El llenguatge planer va arribar a l’Administració catalana als anys vuitanta, lligat a la recuperació del català com a llengua oficial: la Generalitat va crear la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, activa entre el 1986 i el 2001, i el 1991 va publicar el primer Manual de llenguatge administratiu, tal com recull la Revista de Llengua i Dret. En els darrers anys, la comunicació clara s’ha convertit en política de govern. L’Acord GOV/29/2024, de 6 de febrer, en va impulsar l’ús a tota la Generalitat i al seu sector públic, i l’11 de novembre del 2025 el Govern en va actualitzar l’estratègia (NacióDigital, 3Cat): ja s’han reescrit més de 700 formularis, 80 plantilles, 220 fitxes de tràmits i 250 pàgines web. Per saber si funciona de debò, la UOC n’està avaluant l’impacte comparant fitxes de tràmits d’abans i de després de la reforma amb qüestionaris de comprensió i seguiment ocular. Els ajuntaments també s’hi han posat: Barcelona va publicar el 2022 la guia Siguem clars, i l’Associació Catalana de Municipis té el manual La comunicació clara al teu ajuntament. I el TERMCAT ha publicat la versió oficial en català de la norma ISO de llenguatge clar.
El que fa uns anys era una bona pràctica d’uns quants s’ha convertit en dret, en norma i en un criteri de qualitat que es pot auditar.
La IA, al centre del debat
El que ha canviat en els últims mesos és el focus. La III Convenció de la Red Panhispánica, celebrada a La Plata (Argentina) l’1 i el 2 d’octubre, es va titular «Diálogo iberoamericano sobre Lenguaje Claro y Accesible e Inteligencia Artificial». Va reunir més de 1.200 assistents i 275 ponències, i va acabar amb la signatura de la Declaració de La Plata, que crea una xarxa iberoamericana de llenguatge clar en espanyol i portuguès.
A les jornades preparatòries, al maig a Madrid, el director de la RAE, Santiago Muñoz Machado, va defensar que la IA faci servir llenguatge clar perquè «dentro de poco, la mayor parte de las comunicaciones serán a través de la IA». I a la inauguració de La Plata va explicar que, tot i que el tema no és nou, s’hi ha tornat en l’última dècada per la revolució de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.
Té sentit que la preocupació creixi just ara. Els models de llenguatge escriuen amb una correcció impecable. El problema és un altre.
Un llenguatge correcte és gratis, un llenguatge clar continua costant
Hi ha dades que ajuden a entendre quin tipus de text produeix la IA. Un equip d’investigadors va analitzar més de 15 milions de resums d’articles biomèdics publicats a PubMed i va estimar que almenys el 13,5% dels del 2024 s’havien processat amb models de llenguatge. Ho van detectar pel rastre que deixaven: paraules d’estil, que donen to al text però no hi afegeixen contingut. L’estudi té límits que convé assenyalar, perquè és prosa acadèmica, biomèdica i en anglès. Però descriu un patró que tothom reconeix: frases impecables que sonen a alguna cosa i no diuen gran cosa.
Google es limita, en principi, a jutjar el que un text aporta a qui el llegeix, sigui quina sigui l’eina amb què s’hagi escrit. Això sí, adverteix que generar pàgines en sèrie sense valor per al lector pot entrar en la seva política contra l’abús de contingut a escala.
I aquí hi ha el que importa. La IA ha abaratit el text correcte fins a fer-lo gairebé gratuït. El text clar costa el mateix que abans, perquè el car no ha estat mai la gramàtica. El car és decidir què vols que entengui qui llegeix, què ha de poder fer després i què sobra. Aquesta decisió és editorial i el model no la pren per tu. Si demanes a la IA que «millori» un text que no sap a qui va adreçat i quin és el seu objectiu, et retornarà un text més ben escrit que tampoc no ho sap.
En un web es nota abans
Al web, la manca de claredat es paga més ràpid. Els estudis clàssics de Nielsen Norman Group ho van mesurar a la prehistòria digital: el 1997, el 79% dels participants escanejava les pàgines i només el 16% llegia paraula per paraula. Ja el 2008 van calcular que, en una visita mitjana, es llegeixen com a molt el 28% de les paraules, i que el realista és al voltant del 20%. Són estudis antics, però res del que veiem avui convida a pensar que llegim més a poc a poc.
A més, qui llegeix un web ja no és només una persona. Ho expliquem en un altre article d’Apuntes, «El clic no ha muerto»: cada text el llegeixen alhora tres lectors, la persona, el cercador i el model que resumeix la resposta. No he sabut trobar cap estudi sòlid que demostri que els motors generatius citen més els textos clars, així que no ho afirmaré. Però el raonament és senzill: un text que diu què és cada cosa, per a qui i en quines condicions és més fàcil d’entendre per a qualsevol dels tres lectors i públics. En canvi, un text vague i poc clar obliga tots tres a endevinar. L’humà deixarà de llegir. La IA no et tindrà en compte. El cercador, tampoc.
A Digital Bakers treballem amb alguns sectors on un text poc clar té conseqüències. Polim els textos, els donem esplendor i intentem que el to i la personalitat de cada veu corporativa es materialitzin en textos «sensillos». Que, insistim, no vol dir que hagin de ser pobres i amb llenguatge de carrer. No és això. Un llenguatge clar ha d’aconseguir una cosa que és molt fàcil d’explicar però que exigeix feina i sentit comú: tractar la gent amb intel·ligència i respecte. Que els textos siguin útils a la gent i que serveixin a les seves necessitats i cerques.
Un llenguatge clar ha d'aconseguir una cosa que és molt fàcil d'explicar però que exigeix feina i sentit comú: tractar la gent amb intel·ligència i respecte.
Fonts
- International Plain Language Federation, definició de llenguatge clar.
- BOE, Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa, article 9.
- RAE, Red Panhispánica de Lenguaje Claro y Accesible.
- Corresponsables, la SEGIB dona suport a la Guía panhispánica de lenguaje claro y accesible.
- Butlletí de la RAE, informació acadèmica gener-juny del 2025, adhesions a la Red.
- RAE, notícies de llenguatge clar, adhesió de Mapfre.
- UNE, UNE-ISO 24495-1:2024.
- UNE, UNE-ISO 24495-2:2026.
- Iberdrola, Lenguaje Claro, Segell AENOR.
- Suprema Corte de Justicia de Buenos Aires, cloenda de la III Convenció i Declaració de La Plata.
- Suprema Corte de Justicia de Buenos Aires, inauguració de la III Convenció.
- La Capital (Mar del Plata), «La RAE debatirá en La Plata el impacto de la IA en el lenguaje claro».
- Kobak i altres, Science Advances, 2025, vocabulari en excés en resums biomèdics.
- Google Search Central, ús de contingut generat amb IA.
- Nielsen Norman Group, How Users Read on the Web, 1997.
- Nielsen Norman Group, How Little Do Users Read?, 2008.
- NacióDigital, La Generalitat busca fer-se entendre, 11 de novembre del 2025.
- UOC, estudi per avaluar el llenguatge administratiu de la Generalitat, 2025.
- Ajuntament de Barcelona, Siguem clars: guia de comunicació clara per a administracions, 2022.
- Associació Catalana de Municipis, La comunicació clara al teu ajuntament, amb referència a l’Acord GOV/29/2024.
- Arnall, Domènech-Bagaria i Queralt, Del llenguatge planer a la comunicació clara, Revista de Llengua i Dret, núm. 82, 2024.
- CIDO (Diputació de Barcelona), Acord GOV/29/2024, de 6 de febrer, d’impuls de la comunicació clara, DOGC núm. 9097.
- 3Cat, Llenguatge planer a l’administració: com canviaran els tràmits i formularis, 9 de novembre del 2025.