Hi ha un tipus de text que s’ha tornat omnipresent aquest últim any. No és dolent. Està ben estructurat, no té faltes, respon a la pregunta. I és, exactament, igual a uns altres mil. El reconeixes de seguida: sona a tothom i a ningú. És la prosa per defecte d’una màquina que ha llegit internet sencer i ha après a retornar-ne la mitjana.
El problema no és que aquest text sigui pobre. El problema és que ara és gratis. La correcció —escriure de manera competent— ha deixat de ser un avantatge, perquè la té qualsevol amb un compte i un bon prompt.
L’error de competir en el terreny equivocat
Davant aquesta marea, el reflex és produir més del mateix, més ben optimitzat. Més articles, més paraules clau, més estructura impecable. Però no es guanya un concurs d’igualtat sent una mica més igual que els altres. Optimitzar amb més força el mateix text que escriuen tots només et converteix en un resultat més, indistingible, dins d’una llista de resultats indistingibles.
L’escàs ha canviat de lloc. Ja no escasseja la informació, ni tan sols la prosa decent. Escasseja el punt de vista. Una veu. La disposició a dir alguna cosa que una màquina que fa mitjanes mai no diria, perquè fer mitjana és, per definició, llimar tot allò que sobresurt.
Quatre senyals de cap a on va la web mentre s'omple de contingut automàtic.
74%
de les pàgines noves ja porten contingut generat per IA
Ahrefs · 900.000 pàgines, 2025
68%
de les cerques a Google acaben sense clic a la web oberta (era el 60% el 2024)
SparkToro · Similarweb, 2026
20%
del text d'una pàgina el llegeix el visitant mitjà
Nielsen Norman Group
−15/25%
ha caigut el trànsit orgànic en molts sectors
Bain & Company, 2025
Com més s'assembla tot, menys clica i menys llegeix la gent. L'escàs —i el que es guanya la citació— és la veu que no es confon amb la mitjana.
Què vol dir, de debò, ser diferent, valent i divergent
No són adorns. Són maneres de pensar, i cadascuna té conseqüències.
Trobar l'angle que ningú havia agafat: un marc que reordena com el lector veu el tema, no un sinònim més elegant del de sempre.
Sostenir una afirmació que hauries de defensar. Dir «això no» quan el consens diu «això sí». Mullar-se.
Pensar fora dels rails: buscar la frontera del tema en lloc del seu centre, interconnectar conceptes que rarament van junts. No és divagar; és triangular des de llocs diferents per arribar-ne a un de nou — el que fa que un text es recordi i es rellegeixi.
El mite que convé desmuntar
Aquí arriba l’objecció de sempre: «molt bonic, però una veu tan marcada no posiciona». És fals, i val la pena entendre per què.
Google fa anys que premia precisament això. El seu criteri d’experiència, pericia, autoritat i confiança —el famós E-E-A-T— i la seva guerra declarada al contingut produït en massa apunten en una sola direcció: originalitat i experiència demostrable a dalt, uniformitat a baix. Una veu amb criteri no és un problema per al cercador; és el que el cercador diu que busca.
I les respostes generatives —el que ja anomenem GEO, l’optimització per als motors d’IA— funcionen citant. La IA sintetitza moltes fonts i atribueix la frase que es mereix ser atribuïda: la nítida, l’autoritzada, la que es pot entrecometre. El text tou es dissol dins de la síntesi i desapareix. El text amb tall es cita amb nom i cognoms. Ser citable és, avui, ser trobable.
Dit d’una altra manera: el pensament que divergeix —el que travessa fronteres i s’atreveix a tenir tesi— no és un impost sobre la visibilitat. És el que es guanya l’enllaç i la citació, que és la nova moneda.
El matís honest: diferent no és caòtic
Convé no confondre’s. Ser divergent no és divagar. Ser valent no és ser temerari. Ser diferent no és ser rar per esport. Una veu sense ofici és només soroll, i el soroll tampoc posiciona.
Per això importa el bon recorregut del text: que tingui estructura, que el lector arribi a algun lloc, que cada apartat respongui de debò a una pregunta. Aquesta disciplina —titulars que diuen alguna cosa, paràgrafs que respiren, una idea per bloc— és el que permet que la veu aterri en lloc de dispersar-se. És la mateixa claredat que agraeix el lector i que necessita la màquina per entendre’t. La veu i el mètode no competeixen: es sostenen l’un a l’altre.
Les històries tenen forma
Hi ha un exemple preciós de tot això. Kurt Vonnegut sostenia, mig de broma mig seriosament, que les històries tenen formes que es poden dibuixar en un gràfic: el temps a l’eix horitzontal, la fortuna del protagonista al vertical. I en surten siluetes reconeixibles —l’«home en un forat», que cau i remunta; la «noia coneix noi»; la Ventafocs, que puja a salts fins a sortir-se del quadre—.
La seva idea, portada aquí, és senzilla: un text no és una línia plana. Té una trajectòria que el lector nota encara que no la sàpiga anomenar. Aquest és el recorregut —i val la pena veure’l explicat per ell mateix.
Kurt Vonnegut explica les formes de les històries. Obrir a YouTube ↗ En reproduir el vídeo, es carregarà contingut de YouTube, que pot guardar informació al teu navegador. Consulta la nostra política de galetes.
I la IA, on queda?
Al lloc que li correspon: el d’un instrument extraordinari. Accelera la documentació, proposa esborranys, ordena, resumeix, t’estalvia el full en blanc. Fes-la servir sense complexos.
El que no et pot donar és el criteri sobre què val la pena dir. L’angle. El coratge de perseguir el creuament inesperat quan el fàcil seria anar recte. L’oïda per a la frase que tanca. La IA et lliura la mitjana de tot el que s’ha escrit; la teva feina comença on aquesta mitjana acaba. La intel·ligència que marca la diferència continua sent humana.
Per on començar
Si publiques contingut per a la teva organització, prova d’invertir l’ordre. No comencis preguntant-te «com posiciono per a aquesta paraula clau». Comença per una altra: què sabem, què hem vist, què creiem que ningú més pot explicar igual. Aquí hi ha la veu. La resta —l’estructura clara, la pregunta ben responguda, el text que la màquina troba i cita— ve després, i es construeix sense renunciar a res.
Ser valent i ser trobat semblaven camins oposats. El 2026 són, cada vegada més, el mateix gest.
Fonts
- Ahrefs, Ryan Law, Xibeijia Guan i Tim Soulo, 74% of New Webpages Include AI Content (Study of 900k Pages), 19 de maig del 2025. 900.000 pàgines noves en anglès, una per domini, detectades l’abril del 2025; el 74,2% contenia contingut generat per IA.
- SparkToro, Rand Fishkin, In 2026, Less than One Third of Google Searches Still Send a Click, 9 de juny del 2026. Panell de clickstream de Similarweb, de gener a abril del 2026, només Estats Units: el 68,01% de les cerques a Google acaben sense clic, davant del 60,45% del 2024.
- Nielsen Norman Group, Jakob Nielsen, How Little Do Users Read?, 2008. 45.237 pàgines vistes; el visitant mitjà llegeix al voltant del 20% del text. És un mesurament antic i continua sent el de referència perquè no s’ha repetit a aquesta escala.
- Bain & Company, Goodbye Clicks, Hello AI: Zero-Click Search Redefines Marketing, 19 de febrer del 2025. Enquesta Bain-Dynata del desembre del 2024 (1.117 consumidors); la caiguda del trànsit orgànic d’entre el 15% i el 25% és una estimació dels autors, no un mesurament.
- Google Search Central, Creating helpful, reliable, people-first content, guia vigent sobre experiència, perícia, autoritat i confiança (E-E-A-T).
- Kurt Vonnegut, The Shapes of Stories, conferència gravada en vídeo.